La companyia farmacèutica Ferrer ha celebrat els passats 19 i 20 d'abril una nova edició del congrés International Meeting on Pulmonary Hypertension Clinical Treatment (IMPAHCT) 2024 a Barcelona. En aquesta ocasió, ha reunit més de 150 especialistes de pneumologia i cardiologia procedents de més de 30 països, revalidant el compromís de la companyia per la investigació, el desenvolupament i el maneig de la hipertensió pulmonar 1.
IMPAHCT 2024 s'ha centrat enguany en les necessitats no cobertes de les persones que viuen amb hipertensió arterial pulmonar (o PAH, per les seves sigles en anglès) i amb hipertensió pulmonar associada a les malalties intersticials (o PH-ILD). En aquest sentit, la veu del pacient ha cobrat més protagonisme en comparació a edicions anteriors, tal com s'ha vist reflectit durant la celebració de la taula rodona amb títol "La perspectiva del pacient en la hipertensió pulmonar. Oportunitats per al futur". En aquest fòrum, experts internacionals han pogut debatre sobre les necessitats, més enllà de les estrictament terapèutiques, dels pacients amb aquesta malaltia per aconseguir una millora de la seva qualitat de vida.
Hall Skaara, representant de l'associació europea de pacients amb hipertensió pulmonar (PHA Europe, en anglès) i participant a la taula rodona, ha posat de manifest que, a més del tractament farmacològic, les persones diagnosticades amb aquest trastorn també haurien de disposar d'un suport psicològic. "Segons un estudi sobre l'impacte de la hipertensió pulmonar en la vida d'aquests pacients2, fins al 40% d'ells també pateix depressió després de descobrir la patologia", ha assenyalat Skaara. "Això es deu a la càrrega física i emocional que suposa viure amb una malaltia crònica i potencialment letal com aquesta, per la qual cosa és necessari donar major visibilitat a la hipertensió pulmonar perquè els professionals sanitaris puguin oferir un acompanyament òptim als seus pacients".
D'altra banda, IMPAHCT 2024 ha comptat també amb la ponència del Dr. John Wort, de l'Hospital Royal Brompton a Londres, que ha presentat els resultats d'un estudi epidemiològic dissenyat per esbrinar la prevalença i la incidència de la PH-ILD en diferents països europeus. En la seva xerrada, l'expert ha mostrat per primera vegada les conclusions de la investigació realitzada a Regne Unit sobre aquesta malaltia.
Després d'analitzar les dades del país anglosaxó, Wort i els seus col·laboradors han pogut confirmar que la hipertensió pulmonar associada a malalties intersticials s'hauria de considerar un trastorn de baixa prevalença (això és, afecta menys de cinc habitants per cada deu mil), per la qual cosa hauria de rebre la mateixa visibilitat que les malalties rares entre la comunitat mèdica. L'estudi, que va comptar amb la participació de Ferrer, és el primer sobre PH-ILD en haver utilitzat dades de salut anònimes de milions de persones i recollides entre els anys 2015 i 2021 a nivell nacional.
"La robustesa d'investigacions com aquesta posen de manifest la urgència de donar major visibilitat a la hipertensió pulmonar, ja que es tracta d'una patologia debilitant que requereix un abordatge multidisciplinari com en el cas de qualsevol altra malaltia rara", assenyala Jorge Cuneo, Chief Medical Officer a Ferrer. "Per tant, cal divulgar el coneixement sobre la seva existència per satisfer les necessitats no cobertes de les persones que hi viuen".
Al llarg del segon dia, el congrés també ha acollit una taula rodona en la qual experts procedents de tres continents diferents, representats per Taiwan, Colòmbia, Mèxic, Alemanya i Espanya, han compartit les seves experiències sobre la malaltia per intentar dibuixar una visió global sobre les millors formes de tractament per a la hipertensió pulmonar.
"El nostre compromís d'organitzar cada any el congrés IMPAHCT reflecteix la voluntat de Ferrer d'acompanyar els professionals sanitaris en la millora de la qualitat de vida de les persones, famílies i els seus cuidadors que viuen amb la hipertensió pulmonar", apunta Óscar Pérez, Chief Scientific Officer a Ferrer. "En línia amb el nostre propòsit d'utilitzar el negoci per lluitar per la justícia social, aquest esdeveniment representa una demostració del nostre suport a la comunitat científica. A través de l'educació continuada, de la recerca i del desenvolupament, perseguim aconseguir solucions terapèutiques transformadores per a una de les malalties més greus i debilitants que coneixem avui dia".
Sobre la Hipertensió Pulmonar
La hipertensió pulmonar (o PH, per les seves sigles en anglès) és una condició provocada per diferents malalties caracteritzada pel desenvolupament de canvis moleculars i anatòmics en la circulació sanguínia pulmonar, que deriven en un augment anormal de la pressió en l'artèria pulmonar (> 20 mmHg)1. Afecta aproximadament l'1% de la població mundial (un valor que pot arribar fins al 10% en persones majors de 65 anys) i prop del 80% de les persones que viuen amb hipertensió pulmonar resideix en països en vies de desenvolupament3. L'HP es classifica en cinc grups diferents, entre les causes més freqüents, destaquen les malalties cardíaques del costat esquerre i pulmonars1. El desenvolupament de la PH s'associa gairebé invariablement a l'empitjorament de símptomes com disnea, fatiga i tos, entre d'altres, i a l'augment de la mortalitat, independentment de la patologia de base1. Tot i que no existeixin cures per a alguns tipus d' hipertensió pulmonar, s' han fet passos importants en termes de coneixement, teràpia i pronòstic que han canviat la perspectiva sobre la malaltia, per la qual cosa el tractament actual pot ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones que viuen amb aquesta patologia1.
Sobre la Hipertensió Arterial Pulmonar
La hipertensió arterial pulmonar (o PAH, per les seves sigles en anglès) representa una de les més de 7.000 malalties rares i ultra-rares diagnosticades fins a la data a tot el món4. És causada per la pressió alta en les artèries pulmonars, cosa que ocasiona que el costat dret del cor s'esforci més del normal i, amb el temps, pot provocar insuficiència ventricular dreta i mort prematura1. S'estima que a Europa afecta entre 15 i 50 persones per cada milió d'habitants, de qualsevol edat, raça, condició i sexe, i presenta una major prevalença en dones que en homes1.
Sobre la hipertensió pulmonar associada a la malaltia pulmonar intersticial
La malaltia pulmonar intersticial (ILD, per les seves sigles en anglès) reuneix un grup de patologies que afecten els pulmons i es caracteritzen per una marcada cicatrització o fibrosi dels bronquiolos i sacs alveolars dins dels pulmons5,6. L'augment del teixit fibròtic impedeix l'oxigenació i l'intercanvi lliure de gasos entre els capil·lars pulmonars i els sacs alveolars, per la qual cosa l'afectació pot manifestar-se amb una àmplia gamma de símptomes, que inclouen falta d'aire durant l'exercici, dificultat per respirar i fatiga5,6. La hipertensió pulmonar amb freqüència complica l'evolució dels pacients amb malaltia pulmonar intersticial i s'associa a un pitjor estat funcional mesurat per la incapacitat d'exercici, majors necessitats d'oxigen suplementari, disminució de la qualitat de vida i pitjors resultats5,6.
Referències:
- Humbert M, Kovacs G, Hoeper MM, et al. 2022 ESC/ERS Guidelines for the diagnosis and treatment of pulmonary hypertension [published correction appears in Eur Heart J. 2023 Apr 17; 44( 15): 1312]. Eur Heart J. 2022; 43(38):3618-3731
- The impact of pulmonary arterial hypertension (PAH) on the lives of patients and carers: results from an international survey: https://www.phaeurope.org/wp-content/uploads/PAH_Survey_FINAL.pdf
- Hoeper MM, Humbert M, Souza R, Idrees M, Kawut SM, Sliwa-Hahnle K, et al. A global view of pulmonary hypertension. Lancet Respir Med. 2016 Apr; 4(4):306-22.
- https://www.orpha.net/consor/cgi-bin/index.php
- Behr J, Nathan SD. Pulmonary hypertension in interstitial lung disease: screening, diagnosis and treatment. Curr Opin Pulm Med. 2021 Sep 1; 27(5):396-404.
- King CS, Shlobin OA. The trouble with group 3 pulmonary hypertension in interstitial lung disease: dilemmas in diagnosis and the conundrum of treatment. Chest. 2020; 158(4):1651-1664.
